"Torno d'un viatge a Israel i a l'antiga Cisjordània. Explico el que he vist i intueixo que la gent no acaba d'entendre el que passa allà. D'una banda, el record legí- tim de la més atroç de les tragèdies humanes que va ser l'Holocaust. De l'altra, la tragèdia lenta i calculada d'una Palestina a la qual se li està matant l'esperança. Quan arribo aquí llegeixo les interessades proclames sobre una suposada Catalunya ocupada i les considero una frivolitat. No vull participar d'aquesta competició universal per saber qui és el país més oprimit del món. És cert que els drets catalans a vegades grinyolen sota la mirada d'un Estat que desconfia d'allò que no succeeixi a Madrid. Però l'ocupació és una altra cosa. Un territori ocupat és una cosa molt seriosa i sagnant. Un territori ocupat són murs i controls, armes i arbitrarietats, humiliacions i empresonament. No és només un fracàs polític. És un fracàs humà."Joan Barril. Ocupació de debò, publicat a ELPERIODICO.
Technorati tags: politica, Noticies, politica, Catalunya, Cataluña,Tags blogolaxia:noticias, politica,
2 comentarios:
Certament, l'estat espanyol posa contra Catalunya murs, controls, armes, arbitrarietats, humiliació i empresonats. I no parlo sempre d'intangibles.
L'ocupació militar ja fa anys que va tenir lloc, diverses vegades repetida, malauradament. Però les pràctiques hi resten.
No som Palestina, però negar el tracte de servent que rebem d'Espanya és viure desconnectat del país i caminar amb un morrió de cavall.
Tu formes part dels que venen despres dels exercits. Dels quintacolumnistas espanyols. Per aixo no entens res. Perque formes part del problema.
Publicar un comentario en la entrada